Racons. Tornar a començar.

Una història:
“En el circo, durante la función, el elefante, la enorme bestia, hacía gala de un peso, un tamaño y una fuerza descomunales... Pero después de su actuación, el elefante permanecía atado a una pequeña estaca clavada en el suelo. La estaca era sólo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en el suelo. ¿Por qué un animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su fuerza no podía liberarse con facilidad de la estaca y huir? ¿Qué lo sujeta entonces?

El elefante del circo no escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde que era muy, muy pequeño. Cuando era pequeño empujó, tiró y sudó tratando de soltarse. A pesar de sus esfuerzos no lo consiguió; aquella estaca era demasiado dura para él. Al día siguiente lo volvía a intentar y al otro y al otro... Un día terrible para su historia, aceptó su impotencia y se resignó a su destino” El elefante enorme y poderoso del circo no escapa porque cree que no puede. Jamás ha vuelto a cuestionar ese recuerdo ni a poner a prueba su fuerza.”

Jorge Bucay, “Déjame que te cuente”.

Actualment.
El terme municipal de Torredembarra, d’uns 8’6 km2, està urbanitzat en un 65% aproximadament. Torredembarra ja és adulta, Torredembarra ja està formada.
El conjunt de tota la trama de carrers, d’infraestructures, d’edificació (residència, indústria, equipaments...) i d’espais lliures (parcs, places, jardins...) defineix l’espai urbanitzat del municipi i aquest representa el 65% de tot el terme municipal; la major part del terme ja està urbanitzat. Sempre és lícit i natural fer valoracions i ara també podem preguntar-nos: ens agrada Torredembarra?

La resposta és compromesa; tota una vida vivint a Torredembarra... m’estimo Torredembarra, però me l’estimo amb amor de fill, amb totes les virtuts i tots els defectes que un fill pot percebre dels seus pares. L’avantatge o desavantatge de mirar Torredembarra amb ulls tècnics és poder analitzar un territori i una trama urbana, les virtuts i els defectes, creient que pot millorar, que pot canviar i que ho ha de fer! No millorar, no aprofitar tota la qualitat que ens ofereix el territori i que ens podria oferir és una irresponsabilitat.

Torredembarra ha crescut en quantitat; també ho ha fet en qualitat?

El creixement.
A partir d’ara Torredembarra pot seguir creixent exhaurint el 35% que li queda de sòl no urbanitzable i, puntualment, reformant les zones urbanes ja consolidades. Però seran subtileses que respondran a “com ha de créixer Torredembarra” les que ajudaran a marcar la tessitura del municipi. Valorar si hem de tenir un municipi urbanitzat al 100% i quin caràcter li volem atorgar. En general viure en un poble s’associa a “qualitat de vida”; encara és així? De quines qualitats podem presumir respecte els residents de grans capitals?

Racons del present.
Que maca és la paraula “racó” que se sensibilitza amb espais ocults, amagats, apartats... amb paratges que poden ser grans protagonistes del municipi per la seva bellesa, per la seva naturalesa, o per la seva qualitat o, perquè simplement ens diferencien de la resta. Torredembarra és privilegiada en aquest aspecte; una costa, que no em cansaré de definir com el tresor més gran que tenim: la platja, el roquer i totes les activitats que se’n desprenen directament: el turisme, la navegació, el port, el club marítim, els esports de platja, el passeig marítim... però la costa és evident, fàcil. On més fa vida la gent de Torredembarra? Al nucli antic anant de botigues, a la zona esportiva a practicar esport, a bars i terrasses... Hem de vetllar pels nostres racons i potenciar-los, fer èmfasi en aquells espais que ens atorguen caràcter i que ens diferencien de la resta de municipis costers. Envejo el centre urbà, turístic i comercial de Penyíscola o de Taormina (Sicília) pels seus racons, i que en definitiva, són fruit d’una voluntat de rehabilitar espais ja consolidats per fer-los protagonistes.

Independentment del sòl urbà de nou creixement, hi ha racons a Torredembarra que necessiten la voluntat de ser potenciats, atesos, reinterpretats o rehabilitats perquè volem que siguin els protagonistes del nostre municipi.

Racons del passat.
La ingenuïtat no pot fer-nos oblidar els racons que han format part de la història de Torredembarra, que li van atorgar significat i ara no hi són. La bolera del barri marítim, a l’aire lliure i amb pista de ball on es col·locaven els bitlles manualment, el cinema urbà de Ferran de Querol amb seients de fusta, on actualment hi ha un supermercat o el cinema-teatre del carrer de Santa Rosalia amb el seu bar l’Auca. També els diferents clubs o zones esportives Polisport i La Masia amb pistes de tennis, minigolf, ping-pong...
Són racons oblidats, que no es van preservar i que el creixement, urbà i constructiu, va fer desaparèixer.

Créixer en quantitat és necessari però també en qualitat i amb identitat. La qualitat i la identitat han de ser el motor per “replantejar” el territori i potenciar-lo. Replantejar, tornar a començar, reinterpretar, tornar a qüestionar-nos els nostres dèficits i tornar a posar a prova les nostres virtuts.
Replantejaments a gran escala, de tot el municipi, com el de Haussmann a París (s. XIX) amb l’obertura de l’avinguda de la Grande Armée introduïda com a mesura higiènica, urbana i paisatgista; o potenciacions puntuals de racons del present per continuar gaudint d’ambients que nosé com definir-los; una barreja de bar restaurant musical amb terrassa, piscina i quartets musicals de mitja tarda, o discopub i concerts de nit on s’han organitzat torneigs d’escacs, entregues de premis, relats literaris i fins i tot cerimònies. Nous camins per replantejar el municipi i conservar el nostres racons que ens atorguen identitat per no ser un municipi coster immers en la estandardització.

Sopa de cabra_camins
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles

Camins que ja són nous

PUBLICAT AL DIARI LOCAL DE PREMSA "Diari de la Torre" a l'Agost de 2009