martes, 16 de diciembre de 2008

Quina és l’aposta de Torredembarra?

Des de l’origen històric-urbà (segle XI) fins a l’actualitat Torredembarra ha anat creixent i consolidant-se! Terme que evidencia una responsabilitat enorme: el mal urbanisme ha solidificat i és sofert per tots.
Després de descriure la morfologia física del municipi, és necessari comprendre la “morfologia funcional”, totes aquelles interdependències que generen els diferents protagonistes urbans de Torredembarra.

Simplement esperava a veure què succeïa. Algunes coses necessiten el seu temps, i temps era l’únic que Momo tenia de sobres. –Michael Ende.
Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat. Ets responsable de la teva rosa. –Sóc responsable de la meva rosa… -repetí el petit príncep. –Antoine de Saint-Exupéry. EN CLAU DE PRESENT.
Torredembarra té un protagonista predominant: la platja. Vorejada en gran part pel passeig marítim que connecta el port amb… …res. L’altre gran protagonista urbà és el nucli històric, transitat per vehicles, amb manca de comerç i amb infraestructures molt limitades: paviments diversos i irregulars, falta d’enllumenat i falta de permeabilitat peatonal. Aquests dos grans protagonistes no tenen cap tipus de connexió, perdó, els connecten una sèrie de rocambolescs ponts i passos soterrats que fan que gran part de gent del Centre, Babilònia i Sant Jordi que ha d’anar a la platja amb canalla o lleugerament carregats es desplaci en cotxe o en el millor dels casos, en transport públic. Com a conseqüència hi ha un increment de vehicles molt per damunt de l’escassa oferta d’aparcament. Igualment succeeix amb els residents dels Munts o Baix a Mar amb el comerç. També hi ha una sèrie d’equipaments/serveis dispersos pel municipi, inconnexos, urbanament mal resolts amb l’entorn immediat i l’extraradi, que deambulen sense un esquema global que els contempli en conjunt. Són “entes” somnàmbuls: l’estació de ferrocarril, l’hípica, el club marítim, el cementiri, la zona esportiva de clarà, la zona esportiva de la UDT…

Al Diari de Tarragona (1 de Juny): “La ciudad inglesa de Nottingham apuesta fuerte por la cultura para atraer viajeros. Nottingham, capital de los East Midlands (región del centro-este de Inglaterra), se ha propuesto ir más allá de la explotación del mítico forajido con la construcción de dos modernos centros que pretenden poner a la ciudad en el mapa del arte internacional.” Una ciutat amb objectius i una línia d’actuació. Quin és l’objectiu de Torredembarra? Per a què aposta Torredembarra?

EXPECTATIVES EN CLAU DE FUTUR.
Un poble connectat. La platja i el passeig marítim garantitzen una comunicació al llarg de la costa del municipi que juntament amb una possible futura rambla (en l’actual traçat de la N-340) formarien una bona circulació (peatonal) en franges paral·leles a la costa. L’assignatura pendent i la més important, però, són els recorreguts perpendiculars a la costa; els que garantirien una bona comunicació del centre amb la platja i viceversa. I parlo de recorreguts aptes per dropos, el camí més curt entre dos punts és la línia recta, res d’escalar un pont on gairebé no es creuen dues persones i que només s’usa per resignació al ser l’únic recurs existent. No és d’estranyar que de tant en tant es malmetin tanques protectores de la via de tren per habilitar falsos passos a nivell. No puc deixar de pensar en Tarragona, la Rambla Nova, un eix peatonal que creua el municipi en línia recta, a peu pla i afavorit pel comerç; és l’espai social més important de la ciutat. Imagineu, a Torredembarra, un passeig-rambla peatonal des del centre històric fins al passeig marítim (la platja), en línia recta, ample i tranquil, amb vegetació i comerç i amb perspectives visuals que es perden en el mar…

Els cascs antics es caracteritzen per estar en una posició cèntrica (en relació a tot el municipi) tenir carrers estrets i pocs garatges a l’interior de les cases; un conjunt de circumstàncies que en molts municipis comporta la seva peatonalització i restricció de trànsit al seu interior. Aquesta eina urbanística no és tan evident com sembla. Si tot el centre històric és peatonal i està en una posició central pot esdevenir un distribuidor de tot el municipi (un lloc de pas per anar d’un costat a un altre). Si hi ha escoles, instituts, zones esportives… a prop i comunicades peatonalment amb el centre, els habitants (sobretot els més petits) poden anar d’un a l’altre i fins a casa seva sense creuar-se amb un cotxe. Hi ha barris, pobles i ciutats modernes que contemplen la incompatibilitat entre els recorreguts peatonals i els rodats com a base del seu creixement, com podria ser el cas del parc central de Sant Cugat del Vallès, el barri de Barbican a Londres i Sea Side a Florida (EUA).

Imatges de Barbican (Londres). Trànsit peatonal i trànsit rodat.

En definitiva, connectar peatonalment el municipi, a través d’una malla d’eixos paral·lels a la costa i sobretot perpendiculars a la costa per afavorir la relació física i simbiòtica intramunicipal, apropar la platja al centre i el comerç a la platja. Que aquests eixos peatonals enllacessin amb el centre històric peatonal i amb tots els equipaments que ara estan dispersos pel territori i que permetessin l’accés a la major part dels habitatges. Que un nen pogués sortir del col·legi i anar caminant a casa seva o a una activitat extraescolar, sol o acompanyat, sense creuar-se amb un vehicle, sense que a les hores punta fos necessari un grup d’agents urbans per controlar els passos de vianants i sense que un grup de cotxes haguessin d’esperar en doble o triple fila. Aquest paràgraf podrien signar-lo el Petit Príncep o Momo, que sota un idealisme innocent sabrien escoltar què diu i què demana Torredembarra.
És una paradoxa, però a les grans ciutats (com Barcelona) la gent camina més i utilitza menys el vehicle que als pobles. És il·lús despreciar el “cotxe”; però sí podem projectar el nostre municipi fent prevaler els peatons, al·ludint als models de Ciutat Jardí de Howard al 1899 en la ciutat de Letchworth (a prop de Londres) i de Radburn 1928 (EUA). Tenir un creixement conjuntural amb els municipis contigus; urbanísticament despreciar Altafulla és un error i els dos municipis hi sortim perjudicats. Hi ha equipaments/serveis/infraestructures que ho requereixen per la seva rendibilitat. Entre els dos municipis es pot crear una oferta que polaritzi tot un entorn entre Tarragona i Coma-Ruga.
Quin és l’objectiu?
PUBLICAT AL DIARI LOCAL DE PREMSA "Diari de la Torre" al juny de 2008

domingo, 14 de diciembre de 2008

Poem 1129

Tell all the Truth but tell it slant-
Success in Circuit lies
Too bright for our infirm Delight
The Truth’s superb surprise

As Lightning to the Children eased
With explanation kind
The Truth must dazzle gradually
Or every man be blind-

E. Dickinson

--traducció--
Digues tota la veritat però digues-la esbiaixada-
L’èxit es troba en les marrades (rodeos)
Massa brillant pel nostre malaltís delit
La gran sorpresa de la veritat

Com el llamp és alleugerit als nens
Amb una explicació
La veritat ha d’il·luminar-nos gradualment
O tots quedaríem cecs-

La reclusió d’ Emily Dickinson no va privar-la de la percepció sensitiva i humana.
És un recurs començar una secció al·ludint a grans personatges. La seva inqüestionable aportació a la cultura en general m’atorga el beneplàcit del lector i, almenys, començar amb bon peu. Alhora el poema és una metàfora: descobrir la veritable Torredembarra gradualment. La finalitat d’aquesta secció que avui iniciem és modelar una opinió més fonamentada del nostre municipi, conèixer-lo millor i poder ser crítics, sabent quins són els inputs que el caracteritzen (siguin bons o dolents) des d’un punt de vista tècnic (arquitectònic i urbanístic) i amb una intenció informativa i entenedora per a tothom, sense voluntat de posar en evidència persones i/o entitats concretes. El “procés” distarà del de F. Kafka: el crim-tema serà conegut, concret i proper, del municipi, però tindrà final? Cadascú n’extreurà la seva pròpia conclusió. El procés introduirà comparacions amb d’altres municipis tan globalment com en casos concrets per analitzar com han resolt qüestions similars. Despullar Torredembarra i deixar-la al descobert. S’abordaran temàtiques físicament presents i protagonistes del municipi i s’alternaran amb capítols històrics rellevants. Valgui aquest article, tot i les evidents informacions per qualsevol resident torrenc, com a introducció de la secció i preàmbul de tots els pròxims episodis.

PRESENT
Actualment Torredembarra és un poble costaner d’uns 15.000 habitants censats, amb un terme municipal de 8’58 km², a caball entre la ciutat de Tarragona (15 km) i Barcelona (80 km). Situada entre les dues ciutats disposa de bona comunicació viària (15 min. i 60 min. respectivament) i ferroviària (15 min. i 60 min. respectivament). Limita per l’oest amb el terme municipal d’Altafulla, pel nord amb el de La Pobla de Montornès i per l’est amb el de Creixell. La seva edificació s’extén gairebé al llarg de tota la costa a excepció de la franja dels Muntanyans, un espai protegit d’interès natural. Tota la part nord del terme municipal és ocupada per terrenys agrícoles de conreu de secà i per la zona industrial que es disposa al voltant dels accessos a l’autopista i a la variant. La morfologia urbana s’interromp i és condicionada per la nostra marca hispànica particular: la suma del traçat ferroviari i de l’antiga N-340.
La normativa que actualment guia el desenvolupament urbanístic i arquitectònic del municipi és el Pla General Municipal d’Ordenació (text refós del 2002) que regula el sòl urbà (sòl apte per edificar –resumint-) en diferents zones: 1 edificis i àmbits a protegir; 2 nucli antic; 3 fronts de cases tradicionals; 4 illes de cases; 5 terciari; 6 ciutat jardí; 7 bloc aïllat; 8 volumetria específica; 9 industrial i 10 subjecta a anterior ordenació. D’aquestes zones les relacionades amb la residència són la 2, 3, 4, 6, 7, 8 i 10. Resumint les més significatives; nucli antic: identifica els nuclis de població inicials de La Vila, Baix a Mar, i Clarà. En aquesta zona s’intenta conservar el caràcter urbanístic tradicional que el defineix millorant les condicions higièniques-ambientals; en general, s’acostuma a associar als centres històrics amb una edificació entre mitgeres, d’alçada al voltant de les tres plantes, de parcel·les estretes i profundes, de viaris estrets amb excepció d’alguna plaça identificant els pocs equipaments religiosos i/o militars d’interès patrimonial. Fronts de cases tradicionals: s’extén al voltant del nucli antic de La Vila (primera expansió extramurs) generant un teixit semblant al del nucli antic amb carrers lleugerament més amples. Illes de cases: l’edificació defineix una illa amb un pati interior, l’alçada és de 4 o 5 plantes i els carrers augmenten la seva secció. Ciutat jardí: representa la major extensió en superfície de Torredembarra, present a Els Munts, a Sant Jordi, a Babilònia, a Clarà, a Les Ànfores i a Marítima Residencial. Determinen un tipus edificatori unifamiliar unitari o aparellat exempt als límits de la parcel·la amb un màxim de dues plantes d’alçada. En general predomina la vegetació privada, limitant-se la pavimentació dels jardins, i és habitual la presència de piscines. Bloc aïllat: Blocs plurifamiliars, exempts als límits de la parcel·la, presents a les zones del passeig marítim i als marges paral·lels a l’eix del traçat ferroviari. Amb una alçada, actualment limitada a 3, 4 o 5 plantes depenent de la zona.




Un dels paràmetres importants que ajudaran a comprendre el municipi i la seva magnitud i alhora poder-lo comparar amb d’altres és la densitat d’habitants per hectàrea (hab/ha). Com a recordatori ja que en moltes publicacions s’usen equivalències: 1 hectàrea = 10.000 m² = 0’01 km² = 100m x 100m. És necessari discernir entre els 15.000 habitants censats que hi ha a Torredembarra i la població que pot albergar, uns 60.000 habitants ja que estadísticament s’estableix que cada immoble està ocupat per 4 persones. Tot i ser una xifra poc accessible i “desconeguda” Torredembarra disposa aproximadament d’uns 15.000 habitatges. També podem extreure’n, suposant que cada habitatge és habitat per 3 persones, que dels 15.000 habitatges, uns 5.000 són d’ocupació permanent durant tot l’any i que la resta 10.000 són d’ocupació ocasional. El tema ja està damunt de la taula! Tenim un municipi que contempla equipaments, centres d’oci, zones esportives, zones verdes, infraestructures… per a la Torredembarra de 60.000 persones o per la Torredembarra de 15.000? L’edificació residencial i la platja són els únics paràmetres que contemplen 60.000 residents. Torredembarra té un teixit com hem vist majoritàriament de ciutat jardí amb baixa densitat (uns 70-100 hab/ha) i alhora podem dir que gran part està ocupat temporalment, això encara redueix més la densitat real. Són molts els urbanistes que enuncien quins són els problemes d’una ciutat de baixa densitat, resumint-se en 1: municipi insostenible! Agotament de sòl urbà, rentabilitat de les infraestructures, xarxes viàries, voreres, enllumenat públic, espais públics, abasteixaments, sanejaments, disposició de contenidors de residus… Com a comparació: l’eixample de Barcelona té una capacitat de 700 hab/ha. Terrorífiques imatges de Phoenix, Arizona i Ciudad de México respectivament.


FUTUR
Moltes vegades els Plans Generals d’Ordenació Urbana es redacten amb celeritat i precipitació i és en les posteriors modificacions on se centra l’atenció per definir noves “Millores Urbanes”. Aquests són els casos de les propostes pel nucli antic i per Baix a Mar. Torredembarra urbana té dos grans protagonistes: el patrimoni del centre històric i la platja; per això el projecte del nucli antic pren una importància trascendental.


Nucli Antic_portal de padrines; El projecte ha de ser ambiciós: ha de resoldre el passat (mal desenvolupament fins el moment), el present (donar resposta als inputs actuals) i el futur (deixar previstos nous enllaços de creixement). Anem per parts. La zona verda projectada amb aparcament soterrat és lògica, per la seva posició central dóna servei al CEIP Antoni Roig i al Castell i pot ser una bona zona de transició cap al casc antic per fer-lo més permeable. Oxigenar el patrimoni dels centres històrics va ser una de les actuacions més importants de Haussmann a la ciutat de París a l’any 1850. Per enfatitzar aquesta zona verda s’hauria de desvincular el trànsit de vehicles de la superfície. Sant Cugat del Vallès, fa uns 4 anys, va apostar per una operació semblant al centre del municipi soterrant 100 metres de vial perquè creuava pel mig d’una de les places més cèntriques. El projecte ha de ser unitari contemplant l’espai lliure del mercat ambulant ja que tot forma part del mateix àmbit (espai lliure-plaça-zona verda) diluint-se amb la plaça del castell, el nucli antic i prolongant-se fins al carrer Antoni Roig amb la incorporació de vegetació, amb la utilització del mateix paviment, del mateix mobiliari… El punt més crític és la nova volumetria edificatòria proposada per albergar els propietaris afectats de les actuals naus industrials. Aquesta volumetria trenca qualsevol visual des de la circumval·lació (porta d’entrada a Torredembarra) on podria veure’s, a més de la zona verda, tot el front edificatori del Portal de Padrines i carrer Mañé i Flaquer. A més, la circumval·lació transcorre tangencialment a aquesta zona, el que seria una gran ocasió per preveure el futur creixement de Torredembarra. Seria un bon punt per crear un futur nexe amb tot el marge oest de la circumval·lació però no amb la immediatesa d’una altra rotonda.
PUBLICAT AL DIARI LOCAL DE PREMSA "Diari de la Torre" al Maig de 2008