AVINGUDA MONTSERRAT. MICROCLIMA JAUME DRUDIS

QUE TINGUEM SORT
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

…/… Lluís Llach

LA DESCRIPCIÓ FÍSICA.
L’avinguda Montserrat és una via de Torredembarra concebuda al voltant de l’any 1975 en una zona d’oliveres i garrofers i que actualment enllaça el Pont 11 de Setembre amb la platja. La seva fisonomia mostra dues corbes i alberga una plaça. Disposa de diferents tipus de comerç/oci que la fan mitjanament atractiva: farmàcia, bodega, menjadors-restauració, bars, despatxos professionals i empresarials, forn, supermercat de temporada, immobiliàries, minigolf… En la major part del seu recorregut disposa d’aparcament en cordó en la mateixa via en cadascun dels sentits de circulació. Si la dividim en dos trams: el primer transcorre des del Pont 11 de Setembre fins a la Plaça de l’Oli i el segon de la Plaça de l’Oli fins a la platja. El primer tram té una secció transversal molt peculiar ja que no és simètrica: un front de carrer està configurat per blocs d’habitatges d’unes tres plantes amb comerços/despatxos a les plantes baixes mentre que l’altre front està format per habitatges unifamiliars aïllats. En aquest primer tram les voreres tampoc són simètriques: les voreres del front extern de la corba (habitatges unifamiliars) estan més saturades d’obstacles (papereres, senyals de trànsit, fanals…) En el segon tram les dues façanes del carrer són generalment simètriques: blocs d’habitatges d’unes 5 plantes d’alçada amb possibilitat de comerç a la planta baixa i amb voreres similars.

Definició d’avinguda (El Gran Diccionari de la Llengua Catalana): via ampla, ordinàriament vorejada d'arbres, que porta a un palau, a una plaça, a un indret important.

LA DESCRIPCIÓ SIMBIÒTICA.
L’avinguda Montserrat és una via ample que l’única distinció física entre qualsevol altre carrer és la d’albergar aparcament als dos sentits de circulació. És una via altament transitada i recorreguda per vehicles: és un dels tres passos de vehicles entre Torredembarra interior i la platja, a més de tenir l’exclusivitat dels vehicles provinents d’Altafulla, Tarragona i autopista que es dirigeixen a la platja. També (la Plaça de l’Oli) és un bon punt estratègic per disposar controls policials degut al seu enllaç amb el port. No ofereix cap tipus de vegetació exepte les pertanyents als jardins privats, les voreres del primer tram són difícilment practicables i l’arquitectura que s’hi entrega no respon a la fisonomia del carrer, a la peculiaritat de l’urbanisme. Aquests fets allunyen al resident de passejar per aquesta avinguda, reconeixent que s’utilitza al no tenir altres possibilitats. Són arguments que devaluen l’urbanisme del nostre municipi i en conseqüència devaluen el municipi.

AVINGUDA-CORBA-PLAÇA
Les grans avingudes per excel·lència: els “boulevards” parisencs. Espai, vegetació, arquitectura, ombres, punts històrics i culturals, escultura. Segurament la més important d’Europa formada per: museu Louvre, jardins Tuileries, plaça de la Concorde, avinguda dels Champs Elysées, l’arc de triomf Charles de Gaulle, avinguda de la Grande Armée, avinguda Charles de Gaulle i la Défense. Va ser una renovació urbana a París duta a terme per Haussmann (segona meitat del s. XIX).
Una de les corbes més prestigioses és Regent Street en la zona de Piccadilly Circus (Londres) atribuit el seu projecte a l’arquitecte John Nash (primera meitat del s. XIX).
Una plaça amb forma i significat, la plaça octogonal de “Quattro Canti” (piazza Vigliena) a Palerm (Sicília) identificant les dues vies que la creuen (via Maqueda i Corso V. Emanuele) i les 4 façanes que es generen.

Sense cap mena de dubte el que li atorga més protagonisme a l’avinguda és el sector terciari (comerç-serveis…). Són diversos els establiments que ofereixen un tipus d’oferta que sobrepassa el límit veïnal i fins i tot municipal. Aquests establiments creen un pol magnètic atreient, degut a la seva especialització, a clients d’arreu, clients que a través del comerç coneixen una mica de Torredembarra i per què no, futurs clients-residents de Torredembarra? Entre algun dels establiments: el més que reconegut restaurant Jaume Drudis.

Una notícia d’internet: “Candeleda es un pueblo de la provincia de Ávila, al sur de la Sierra de Gredos y en pleno Valle del tiétar. Su emplazamiento, al abrigo de los cierzos y en la depresión más profunda de Castilla, 252 metros sobre el nivel del mar, propicia un microclima que facilita el mantenimiento de una exuberante flora, donde se dan cultivos como el kiwi y el naranjo entre otras especies.”

MICROCLIMA JAUME DRUDIS.
Un restaurant de carta i cuina selecta, aliments de la millor qualitat i un servei i tracte encara molt superiors. Urbanament aprofita la planta baixa d’un edifici d’habitatges per disposar-hi un menjador envoltat d’un tranquil espai comunitari inundat de plantes i exposat al carrer alhora que crea un coixí entre el soroll del carrer i la tranquil·litat del menjador.

Entre els seus clients hi ha grans empresaris que, entre altres coses, poden aparcar el seu vehicle de més de 100.000 € gairebé a la porta o menjar caviar de beluga. També clients habituals, estrangers i locals, de gustos refinats o clients esporàdics amb ganes de degustar un capritx; tots ells reconeixent l’exquisida cuina acompanyada de la qualitat d’un tracte excepcional. El camí d’un restaurant, l’essència de les persones.

Físicament invisible,
eternament en la memòria.
Sentirem que véns amb nosaltres,
en un camí ben llarg.

QUE TINGUEM SORT
…/…
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.
…/… Lluís Llach

PUBLICAT AL DIARI LOCAL DE PREMSA "Diari de la Torre" al setembre de 2008