Cada vez más tú y cada vez más yo sin rastro de nosotros
Amor se llama el juego
Hace demasiados meses
que mis payasadas no provocan tus
ganas de reír.
No es que ya no me intereses,
pero el tiempo de los besos y el sudor,
es la hora de dormir. …/…
El agua apaga el fuego
y al ardor los años,
amor se llama el juego
en el que un par de ciegos
juegan a hacerse daño.
Y cada vez peor
y cada vez más rotos
y cada vez más tú
y cada vez más yo
sin rastro de nosotros.
Joaquín Sabina.
Discussió, malentès, baralla, divorci… fa temps que entre Torredembarra interior-poble i Torredembarra mar no hi ha “feeling urbà” ni simbiosi ni entesa. No sabria com definir-ho millor: ”cada vez más tú y cada vez más yo sin rastro de nosotros”.
EL PROBLEMA.
Els dos nuclis han anat creixent amb independència: el Poble entorn al centre històric i Baix a Mar al llarg de la costa. Estan separats per la marca hispànica de Torredembarra (traçat ferroviari i antiga N-340) i de difícil conjuntura per la manca de recorreguts i traçats perpendiculars a la costa.
Aquesta desavinença crea diferències entre les dues parts; un desequilibri: la Torredembarra interior acull la major part dels residents permanents, mentre que la Torredembarra mar és majoritàriament de segona residència, fet que desplaça gairebé tot el comerç-serveis-equipaments a l’interior. La presència de la platja, a més, desbanca, alhora de xifrar, els preus dels pisos de la zona mar, considerablement superiors als del poble tot i assumir la supeditació al vehicle privat a l’hora de desplaçar-se.
Hi ha molts municipis inmersos en disjuncions similars on alguna infraestructura de certa entitat divideix el municipi com, per exemple, les poblacions de la costa catalana entre Salou i Barcelona que estan dividides per la via fèrria, o com els diversos municpis de la corona metropolitana que estan interromputs pel traçat d’autopistes radials que convergeixen a Barcelona.
LA SOLUCIÓ.
La revista Estructura (construcció i promoció) núm.7 juliol i agost 2008 redacta una entrevista a Xavier Tarrés, tinent d’alcalde de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, d’on s’extreu: “Quitar la vía férrea del litoral implicará que Tarragona podrá acabar de crecer y llegar al mar”, “Así daremos continuidad a la trama urbana, que es el principio de todo concepto urbanístico”. Són respostes a problemàtiques similars de les nostres ciutats veïnes; Tarragona ha optat per desplaçar el traçat ferroviari en comptes de soterrar-lo com es preveia inicialment. En tot cas s’afronta el problema.
És evident que soterrar el traçat ferroviari de Torredembarra o desplaçar-lo més a l’interior seria una molt bona solució urbana als desequilibris socioeconòmics que es generen i de ben segur que tots els ajuntaments al llarg de la seva història han lluitat en aquesta direcció.
Deixant de banda aquestes opcions que semblen massa complexes/bones per Torredembarra hi ha altres intervencions urbanístiques on s’intenta “conviure” amb el problema; són intervencions puntuals que no resolen el problema en la seva totalitat però sí en la seva globalitat.
Actualment ja tenim solucions puntuals per creuar la “barrera urbana” (traçat ferroviari i l’antiga N-340): ponts elevats no aptes per a patidors de vertigen i passos soterrats a prova de valents i altament innundables i degut a la seva mínima expressió no resolen la globalitat del problema. Hem d’entendre que la ciutat a peu pla és la cota 0 i un pas elevat és una excepció on la ciutat és la cota +4 i conseqüentment un pas soterrat és una altre excepció de la ciutat en la cota -4. Aquestes excepcions poden ser una continuïtat o una interrupció. A Torredembarra són interrupcions. Una continuïtat i per tant, una solució podria ser que tota la ciutat en la trobada amb la “barrera urbana” estigués a la cota +4 o a la cota -4 (ja que el traçat ferroviari i l’antiga N-340 transcorren per la cota 0). Hauria d’haver una transició tranquila entre la Torredembarra interior (cota 0), el pas de la barrera urbana (cota +4 o -4) i la Torredembarra mar.
La continuïtat més notable per excel·lència de les ciutats quan es planifica el territori és la dels eixamples. Ildefons Cerdà projecta cap al 1850 l’eixample de Barcelona d’uns 7’5 km² generant una trama urbana contínua. Un exemple de continuïtat urbana puntual i que resol globalment l’àmbit territorial és la projectada per Albert Viaplana a la nova zona residencial de l’Hospitalet de Llobregat amb la Plaça Europa de la Meridiana (Barcelona).
Amor se llama el juego
Hace demasiados meses
que mis payasadas no provocan tus
ganas de reír.
No es que ya no me intereses,
pero el tiempo de los besos y el sudor,
es la hora de dormir. …/…
El agua apaga el fuego
y al ardor los años,
amor se llama el juego
en el que un par de ciegos
juegan a hacerse daño.
Y cada vez peor
y cada vez más rotos
y cada vez más tú
y cada vez más yo
sin rastro de nosotros.
Joaquín Sabina.
Discussió, malentès, baralla, divorci… fa temps que entre Torredembarra interior-poble i Torredembarra mar no hi ha “feeling urbà” ni simbiosi ni entesa. No sabria com definir-ho millor: ”cada vez más tú y cada vez más yo sin rastro de nosotros”.
EL PROBLEMA.
Els dos nuclis han anat creixent amb independència: el Poble entorn al centre històric i Baix a Mar al llarg de la costa. Estan separats per la marca hispànica de Torredembarra (traçat ferroviari i antiga N-340) i de difícil conjuntura per la manca de recorreguts i traçats perpendiculars a la costa.
Aquesta desavinença crea diferències entre les dues parts; un desequilibri: la Torredembarra interior acull la major part dels residents permanents, mentre que la Torredembarra mar és majoritàriament de segona residència, fet que desplaça gairebé tot el comerç-serveis-equipaments a l’interior. La presència de la platja, a més, desbanca, alhora de xifrar, els preus dels pisos de la zona mar, considerablement superiors als del poble tot i assumir la supeditació al vehicle privat a l’hora de desplaçar-se.
Hi ha molts municipis inmersos en disjuncions similars on alguna infraestructura de certa entitat divideix el municipi com, per exemple, les poblacions de la costa catalana entre Salou i Barcelona que estan dividides per la via fèrria, o com els diversos municpis de la corona metropolitana que estan interromputs pel traçat d’autopistes radials que convergeixen a Barcelona.
LA SOLUCIÓ.
La revista Estructura (construcció i promoció) núm.7 juliol i agost 2008 redacta una entrevista a Xavier Tarrés, tinent d’alcalde de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, d’on s’extreu: “Quitar la vía férrea del litoral implicará que Tarragona podrá acabar de crecer y llegar al mar”, “Así daremos continuidad a la trama urbana, que es el principio de todo concepto urbanístico”. Són respostes a problemàtiques similars de les nostres ciutats veïnes; Tarragona ha optat per desplaçar el traçat ferroviari en comptes de soterrar-lo com es preveia inicialment. En tot cas s’afronta el problema.
És evident que soterrar el traçat ferroviari de Torredembarra o desplaçar-lo més a l’interior seria una molt bona solució urbana als desequilibris socioeconòmics que es generen i de ben segur que tots els ajuntaments al llarg de la seva història han lluitat en aquesta direcció.
Deixant de banda aquestes opcions que semblen massa complexes/bones per Torredembarra hi ha altres intervencions urbanístiques on s’intenta “conviure” amb el problema; són intervencions puntuals que no resolen el problema en la seva totalitat però sí en la seva globalitat.
Actualment ja tenim solucions puntuals per creuar la “barrera urbana” (traçat ferroviari i l’antiga N-340): ponts elevats no aptes per a patidors de vertigen i passos soterrats a prova de valents i altament innundables i degut a la seva mínima expressió no resolen la globalitat del problema. Hem d’entendre que la ciutat a peu pla és la cota 0 i un pas elevat és una excepció on la ciutat és la cota +4 i conseqüentment un pas soterrat és una altre excepció de la ciutat en la cota -4. Aquestes excepcions poden ser una continuïtat o una interrupció. A Torredembarra són interrupcions. Una continuïtat i per tant, una solució podria ser que tota la ciutat en la trobada amb la “barrera urbana” estigués a la cota +4 o a la cota -4 (ja que el traçat ferroviari i l’antiga N-340 transcorren per la cota 0). Hauria d’haver una transició tranquila entre la Torredembarra interior (cota 0), el pas de la barrera urbana (cota +4 o -4) i la Torredembarra mar.
La continuïtat més notable per excel·lència de les ciutats quan es planifica el territori és la dels eixamples. Ildefons Cerdà projecta cap al 1850 l’eixample de Barcelona d’uns 7’5 km² generant una trama urbana contínua. Un exemple de continuïtat urbana puntual i que resol globalment l’àmbit territorial és la projectada per Albert Viaplana a la nova zona residencial de l’Hospitalet de Llobregat amb la Plaça Europa de la Meridiana (Barcelona).
Un símil molt intuïtiu i gràfic són els ponts que creuen un riu (barrera urbana). Un pont pot ser un passadís o pot ser un lloc d’estar. Un dels exemples més clars de ponts que a part de creuar el riu, generen ciutat i la gent els acull com una prolongació del carrer-comerç-serveis i en gaudeix i s’hi passeja és el Rialto de Venècia.
Pont Rialto a Venècia. Visual exterior i visual interior.
Els “Rialtos” de Torredembarra.Torredembarra sap quin problema té, així doncs, quina és la solució?
PUBLICAT AL DIARI LOCAL DE PREMSA "Diari de la Torre" a l'Agost de 2008
PUBLICAT AL DIARI LOCAL DE PREMSA "Diari de la Torre" a l'Agost de 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario