Quina és l’aposta de Torredembarra?

Des de l’origen històric-urbà (segle XI) fins a l’actualitat Torredembarra ha anat creixent i consolidant-se! Terme que evidencia una responsabilitat enorme: el mal urbanisme ha solidificat i és sofert per tots.
Després de descriure la morfologia física del municipi, és necessari comprendre la “morfologia funcional”, totes aquelles interdependències que generen els diferents protagonistes urbans de Torredembarra.

Simplement esperava a veure què succeïa. Algunes coses necessiten el seu temps, i temps era l’únic que Momo tenia de sobres. –Michael Ende.
Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat. Ets responsable de la teva rosa. –Sóc responsable de la meva rosa… -repetí el petit príncep. –Antoine de Saint-Exupéry. EN CLAU DE PRESENT.
Torredembarra té un protagonista predominant: la platja. Vorejada en gran part pel passeig marítim que connecta el port amb… …res. L’altre gran protagonista urbà és el nucli històric, transitat per vehicles, amb manca de comerç i amb infraestructures molt limitades: paviments diversos i irregulars, falta d’enllumenat i falta de permeabilitat peatonal. Aquests dos grans protagonistes no tenen cap tipus de connexió, perdó, els connecten una sèrie de rocambolescs ponts i passos soterrats que fan que gran part de gent del Centre, Babilònia i Sant Jordi que ha d’anar a la platja amb canalla o lleugerament carregats es desplaci en cotxe o en el millor dels casos, en transport públic. Com a conseqüència hi ha un increment de vehicles molt per damunt de l’escassa oferta d’aparcament. Igualment succeeix amb els residents dels Munts o Baix a Mar amb el comerç. També hi ha una sèrie d’equipaments/serveis dispersos pel municipi, inconnexos, urbanament mal resolts amb l’entorn immediat i l’extraradi, que deambulen sense un esquema global que els contempli en conjunt. Són “entes” somnàmbuls: l’estació de ferrocarril, l’hípica, el club marítim, el cementiri, la zona esportiva de clarà, la zona esportiva de la UDT…

Al Diari de Tarragona (1 de Juny): “La ciudad inglesa de Nottingham apuesta fuerte por la cultura para atraer viajeros. Nottingham, capital de los East Midlands (región del centro-este de Inglaterra), se ha propuesto ir más allá de la explotación del mítico forajido con la construcción de dos modernos centros que pretenden poner a la ciudad en el mapa del arte internacional.” Una ciutat amb objectius i una línia d’actuació. Quin és l’objectiu de Torredembarra? Per a què aposta Torredembarra?

EXPECTATIVES EN CLAU DE FUTUR.
Un poble connectat. La platja i el passeig marítim garantitzen una comunicació al llarg de la costa del municipi que juntament amb una possible futura rambla (en l’actual traçat de la N-340) formarien una bona circulació (peatonal) en franges paral·leles a la costa. L’assignatura pendent i la més important, però, són els recorreguts perpendiculars a la costa; els que garantirien una bona comunicació del centre amb la platja i viceversa. I parlo de recorreguts aptes per dropos, el camí més curt entre dos punts és la línia recta, res d’escalar un pont on gairebé no es creuen dues persones i que només s’usa per resignació al ser l’únic recurs existent. No és d’estranyar que de tant en tant es malmetin tanques protectores de la via de tren per habilitar falsos passos a nivell. No puc deixar de pensar en Tarragona, la Rambla Nova, un eix peatonal que creua el municipi en línia recta, a peu pla i afavorit pel comerç; és l’espai social més important de la ciutat. Imagineu, a Torredembarra, un passeig-rambla peatonal des del centre històric fins al passeig marítim (la platja), en línia recta, ample i tranquil, amb vegetació i comerç i amb perspectives visuals que es perden en el mar…

Els cascs antics es caracteritzen per estar en una posició cèntrica (en relació a tot el municipi) tenir carrers estrets i pocs garatges a l’interior de les cases; un conjunt de circumstàncies que en molts municipis comporta la seva peatonalització i restricció de trànsit al seu interior. Aquesta eina urbanística no és tan evident com sembla. Si tot el centre històric és peatonal i està en una posició central pot esdevenir un distribuidor de tot el municipi (un lloc de pas per anar d’un costat a un altre). Si hi ha escoles, instituts, zones esportives… a prop i comunicades peatonalment amb el centre, els habitants (sobretot els més petits) poden anar d’un a l’altre i fins a casa seva sense creuar-se amb un cotxe. Hi ha barris, pobles i ciutats modernes que contemplen la incompatibilitat entre els recorreguts peatonals i els rodats com a base del seu creixement, com podria ser el cas del parc central de Sant Cugat del Vallès, el barri de Barbican a Londres i Sea Side a Florida (EUA).

Imatges de Barbican (Londres). Trànsit peatonal i trànsit rodat.

En definitiva, connectar peatonalment el municipi, a través d’una malla d’eixos paral·lels a la costa i sobretot perpendiculars a la costa per afavorir la relació física i simbiòtica intramunicipal, apropar la platja al centre i el comerç a la platja. Que aquests eixos peatonals enllacessin amb el centre històric peatonal i amb tots els equipaments que ara estan dispersos pel territori i que permetessin l’accés a la major part dels habitatges. Que un nen pogués sortir del col·legi i anar caminant a casa seva o a una activitat extraescolar, sol o acompanyat, sense creuar-se amb un vehicle, sense que a les hores punta fos necessari un grup d’agents urbans per controlar els passos de vianants i sense que un grup de cotxes haguessin d’esperar en doble o triple fila. Aquest paràgraf podrien signar-lo el Petit Príncep o Momo, que sota un idealisme innocent sabrien escoltar què diu i què demana Torredembarra.
És una paradoxa, però a les grans ciutats (com Barcelona) la gent camina més i utilitza menys el vehicle que als pobles. És il·lús despreciar el “cotxe”; però sí podem projectar el nostre municipi fent prevaler els peatons, al·ludint als models de Ciutat Jardí de Howard al 1899 en la ciutat de Letchworth (a prop de Londres) i de Radburn 1928 (EUA). Tenir un creixement conjuntural amb els municipis contigus; urbanísticament despreciar Altafulla és un error i els dos municipis hi sortim perjudicats. Hi ha equipaments/serveis/infraestructures que ho requereixen per la seva rendibilitat. Entre els dos municipis es pot crear una oferta que polaritzi tot un entorn entre Tarragona i Coma-Ruga.

Quin és l’objectiu?

PUBLICAT AL DIARI LOCAL DE PREMSA "Diari de la Torre" al juny de 2008