Poem 1129

Tell all the Truth but tell it slant-
Success in Circuit lies
Too bright for our infirm Delight
The Truth’s superb surprise

As Lightning to the Children eased
With explanation kind
The Truth must dazzle gradually
Or every man be blind-

E. Dickinson

--traducció--
Digues tota la veritat però digues-la esbiaixada-
L’èxit es troba en les marrades (rodeos)
Massa brillant pel nostre malaltís delit
La gran sorpresa de la veritat

Com el llamp és alleugerit als nens
Amb una explicació
La veritat ha d’il·luminar-nos gradualment
O tots quedaríem cecs-

La reclusió d’ Emily Dickinson no va privar-la de la percepció sensitiva i humana.
És un recurs començar una secció al·ludint a grans personatges. La seva inqüestionable aportació a la cultura en general m’atorga el beneplàcit del lector i, almenys, començar amb bon peu. Alhora el poema és una metàfora: descobrir la veritable Torredembarra gradualment. La finalitat d’aquesta secció que avui iniciem és modelar una opinió més fonamentada del nostre municipi, conèixer-lo millor i poder ser crítics, sabent quins són els inputs que el caracteritzen (siguin bons o dolents) des d’un punt de vista tècnic (arquitectònic i urbanístic) i amb una intenció informativa i entenedora per a tothom, sense voluntat de posar en evidència persones i/o entitats concretes. El “procés” distarà del de F. Kafka: el crim-tema serà conegut, concret i proper, del municipi, però tindrà final? Cadascú n’extreurà la seva pròpia conclusió. El procés introduirà comparacions amb d’altres municipis tan globalment com en casos concrets per analitzar com han resolt qüestions similars. Despullar Torredembarra i deixar-la al descobert. S’abordaran temàtiques físicament presents i protagonistes del municipi i s’alternaran amb capítols històrics rellevants. Valgui aquest article, tot i les evidents informacions per qualsevol resident torrenc, com a introducció de la secció i preàmbul de tots els pròxims episodis.

PRESENT
Actualment Torredembarra és un poble costaner d’uns 15.000 habitants censats, amb un terme municipal de 8’58 km², a caball entre la ciutat de Tarragona (15 km) i Barcelona (80 km). Situada entre les dues ciutats disposa de bona comunicació viària (15 min. i 60 min. respectivament) i ferroviària (15 min. i 60 min. respectivament). Limita per l’oest amb el terme municipal d’Altafulla, pel nord amb el de La Pobla de Montornès i per l’est amb el de Creixell. La seva edificació s’extén gairebé al llarg de tota la costa a excepció de la franja dels Muntanyans, un espai protegit d’interès natural. Tota la part nord del terme municipal és ocupada per terrenys agrícoles de conreu de secà i per la zona industrial que es disposa al voltant dels accessos a l’autopista i a la variant. La morfologia urbana s’interromp i és condicionada per la nostra marca hispànica particular: la suma del traçat ferroviari i de l’antiga N-340.
La normativa que actualment guia el desenvolupament urbanístic i arquitectònic del municipi és el Pla General Municipal d’Ordenació (text refós del 2002) que regula el sòl urbà (sòl apte per edificar –resumint-) en diferents zones: 1 edificis i àmbits a protegir; 2 nucli antic; 3 fronts de cases tradicionals; 4 illes de cases; 5 terciari; 6 ciutat jardí; 7 bloc aïllat; 8 volumetria específica; 9 industrial i 10 subjecta a anterior ordenació. D’aquestes zones les relacionades amb la residència són la 2, 3, 4, 6, 7, 8 i 10. Resumint les més significatives; nucli antic: identifica els nuclis de població inicials de La Vila, Baix a Mar, i Clarà. En aquesta zona s’intenta conservar el caràcter urbanístic tradicional que el defineix millorant les condicions higièniques-ambientals; en general, s’acostuma a associar als centres històrics amb una edificació entre mitgeres, d’alçada al voltant de les tres plantes, de parcel·les estretes i profundes, de viaris estrets amb excepció d’alguna plaça identificant els pocs equipaments religiosos i/o militars d’interès patrimonial. Fronts de cases tradicionals: s’extén al voltant del nucli antic de La Vila (primera expansió extramurs) generant un teixit semblant al del nucli antic amb carrers lleugerament més amples. Illes de cases: l’edificació defineix una illa amb un pati interior, l’alçada és de 4 o 5 plantes i els carrers augmenten la seva secció. Ciutat jardí: representa la major extensió en superfície de Torredembarra, present a Els Munts, a Sant Jordi, a Babilònia, a Clarà, a Les Ànfores i a Marítima Residencial. Determinen un tipus edificatori unifamiliar unitari o aparellat exempt als límits de la parcel·la amb un màxim de dues plantes d’alçada. En general predomina la vegetació privada, limitant-se la pavimentació dels jardins, i és habitual la presència de piscines. Bloc aïllat: Blocs plurifamiliars, exempts als límits de la parcel·la, presents a les zones del passeig marítim i als marges paral·lels a l’eix del traçat ferroviari. Amb una alçada, actualment limitada a 3, 4 o 5 plantes depenent de la zona.

Un dels paràmetres importants que ajudaran a comprendre el municipi i la seva magnitud i alhora poder-lo comparar amb d’altres és la densitat d’habitants per hectàrea (hab/ha). Com a recordatori ja que en moltes publicacions s’usen equivalències: 1 hectàrea = 10.000 m² = 0’01 km² = 100m x 100m. És necessari discernir entre els 15.000 habitants censats que hi ha a Torredembarra i la població que pot albergar, uns 60.000 habitants ja que estadísticament s’estableix que cada immoble està ocupat per 4 persones. Tot i ser una xifra poc accessible i “desconeguda” Torredembarra disposa aproximadament d’uns 15.000 habitatges. També podem extreure’n, suposant que cada habitatge és habitat per 3 persones, que dels 15.000 habitatges, uns 5.000 són d’ocupació permanent durant tot l’any i que la resta 10.000 són d’ocupació ocasional. El tema ja està damunt de la taula! Tenim un municipi que contempla equipaments, centres d’oci, zones esportives, zones verdes, infraestructures… per a la Torredembarra de 60.000 persones o per la Torredembarra de 15.000? L’edificació residencial i la platja són els únics paràmetres que contemplen 60.000 residents. Torredembarra té un teixit com hem vist majoritàriament de ciutat jardí amb baixa densitat (uns 70-100 hab/ha) i alhora podem dir que gran part està ocupat temporalment, això encara redueix més la densitat real. Són molts els urbanistes que enuncien quins són els problemes d’una ciutat de baixa densitat, resumint-se en 1: municipi insostenible! Agotament de sòl urbà, rentabilitat de les infraestructures, xarxes viàries, voreres, enllumenat públic, espais públics, abasteixaments, sanejaments, disposició de contenidors de residus… Com a comparació: l’eixample de Barcelona té una capacitat de 700 hab/ha. Terrorífiques imatges de Phoenix, Arizona i Ciudad de México respectivament.

FUTUR
Moltes vegades els Plans Generals d’Ordenació Urbana es redacten amb celeritat i precipitació i és en les posteriors modificacions on se centra l’atenció per definir noves “Millores Urbanes”. Aquests són els casos de les propostes pel nucli antic i per Baix a Mar. Torredembarra urbana té dos grans protagonistes: el patrimoni del centre històric i la platja; per això el projecte del nucli antic pren una importància trascendental.

Nucli Antic_portal de padrines; El projecte ha de ser ambiciós: ha de resoldre el passat (mal desenvolupament fins el moment), el present (donar resposta als inputs actuals) i el futur (deixar previstos nous enllaços de creixement). Anem per parts. La zona verda projectada amb aparcament soterrat és lògica, per la seva posició central dóna servei al CEIP Antoni Roig i al Castell i pot ser una bona zona de transició cap al casc antic per fer-lo més permeable. Oxigenar el patrimoni dels centres històrics va ser una de les actuacions més importants de Haussmann a la ciutat de París a l’any 1850. Per enfatitzar aquesta zona verda s’hauria de desvincular el trànsit de vehicles de la superfície. Sant Cugat del Vallès, fa uns 4 anys, va apostar per una operació semblant al centre del municipi soterrant 100 metres de vial perquè creuava pel mig d’una de les places més cèntriques. El projecte ha de ser unitari contemplant l’espai lliure del mercat ambulant ja que tot forma part del mateix àmbit (espai lliure-plaça-zona verda) diluint-se amb la plaça del castell, el nucli antic i prolongant-se fins al carrer Antoni Roig amb la incorporació de vegetació, amb la utilització del mateix paviment, del mateix mobiliari… El punt més crític és la nova volumetria edificatòria proposada per albergar els propietaris afectats de les actuals naus industrials. Aquesta volumetria trenca qualsevol visual des de la circumval·lació (porta d’entrada a Torredembarra) on podria veure’s, a més de la zona verda, tot el front edificatori del Portal de Padrines i carrer Mañé i Flaquer. A més, la circumval·lació transcorre tangencialment a aquesta zona, el que seria una gran ocasió per preveure el futur creixement de Torredembarra. Seria un bon punt per crear un futur nexe amb tot el marge oest de la circumval·lació però no amb la immediatesa d’una altra rotonda.

PUBLICAT AL DIARI LOCAL DE PREMSA "Diari de la Torre" al Maig de 2008